Descripció: herba perenne de 5 a 40 cm, constituïda per una roseta basal de fulles des d’on surten tiges floríferes buides, coronades per un capítol groc. La planta conté un làtex blanc que surt per les ferides, sobretot a l’arrel. Floreix de març a juliol, però es pot veure florida gairebé tot l’any. Es troba als prats i a les vores dels camins. La part comestible són les fulles que es recol·lecten al final de l’hivern i a la primavera.
Curiositats: A Suïssa l’anomenen rellotge de pastor perquè les seves flors s’obren a les cinc de la matinada i es tanquen a la tarda, hora que acaba la pastura. Les boles plumoses que formen la flor, dites angelets, també serveixen de baròmetre: si les llavors surten volant quan no fa vent és senyal de pluja imminent. Tradicionalment s’ha fet servir el làtex de la planta per curar berrugues i per treure taques de la pell. El nom de pixallits, documentat des del segle XVI, fa referencia a les seves propietats diürètiques.
Què cura? Va bé per a la vesícula i els ronyons, facilitant l’orina i l’eliminació de toxines. S’usa per la cistitis i uretritis, és depurativa, va bé per la gota, el sobrepès, per els hipertensos, és un laxant suau i també elimina l’acné o les urticàries. És l’espècie vegetal que conté en les seves fulles més quantitat de ferro. També és dit que aporta beneficis emocionals perquè calma la ira, la depressió, la gelosia, la hipersensibilitat i el ressentiment.
Recepta : Per l’anèmia es fa una infusió d’una cullerada de la planta seca per tassa d’aigua i se’n beuen tres al dia. Pel restrenyiment, s’en preñen 5 grams al dia, per les varius i hemorroides se’n faran banys locals amb la decocció de tota la planta.
